Una jove parella va entrar en el millor comerç de joguets de la ciutat. Home i dona es van entretindre a mirar sense pressa els joguets de colors alineats a les estanteries penjades del sostre, en alegre desordre sobre les taules.
Hi havia nines que ploraven i reien, jocs electrònics, cuines en miniatura on es feien coques i pastissos…..No arribaven a decidir-se.
Se’ls va acostar una dependenta molt simpática.
- Mira,- li va explicar la dona- nosaltres tenim una xiqueta molt menuda, però estem tot el dia fora i, a vegades, fins i tot de nit.
- És una cria que a penes somriu- va continuar l’home.
- Voldríem comprar-li alguna cosa que la fera feliç- va afegir la dona-, fins i tot quan no estiga amb nosaltres….Alguna cosa que li donara alegría, encara que estiguera sola.
- Ho sent-va somriure la dependenta amb gentilesa-. Però ací no venem pares.
Bruno Ferrero
